Entre tanta incertesa, tantes guerres i desigualtats, tants somnis truncats, hi ha un espai on res és impossible i on la imaginació vola -no és l’única cosa que vola- i, encara que sigui tan sols durant dues hores, els ulls ens tornen a brillar i ens descobrim amb la boca oberta com si d’un retorn a la infantesa es tractés. Aquest espai no és altre que el Teatre Victòria de Barcelona, on la il·lusió de la màgia d’Antonio Díaz, El Mago Pop, inunda la immensa sala on cada nit gairebé dues mil persones creuen que realment tot és possible i que no hi ha res, res, que no siguem capaços de dur a terme si ens ho proposem. “Ens heu fet feliços”, era el preciós resum d’una sòcia en acabar la funció.
I és que per si no n’hi havia prou de gaudir de l’espectacle Nada es imposible Broadway Edition, els cent socis i sòcies de Dircom Catalunya aplegats al teatre van tenir l’oportunitat d’escoltar de ben a prop la història personal i professional d’Antonio Díaz, que ha passat de pretendre fer teatre a Barcelona amb vint euros mal comptats al compte corrent a comprar una sala com el Victòria i convertir-se en un dels principals il·lusionistes del món. És a dir, ha complert el seu somni, de Badia del Vallès al món. I ho ha fet amb una única recepta revelada ahir en exclusiva als associats de Dircom Catalunya en una conversa al mateix teatre tot just un quart després de fer-los fer volar la imaginació: “perquè tenia un pla”, “un pla que no cal que sigui gaire ambiciós, però s’ha de tenir un pla”. Comunicació en estat pur que va unir durant una estona grans i petits a l’entorn d’un únic concepte: il·lusió, somni.
