Dircom Catalunya

“Volem transmetre que els científics haurien de ser els herois del segle XXI”

6 maig, 2022 | Dircom Catalunya

Entrevista a Oriol Alsina, director de Fundraising, Comunicación y Càrqueting de l’IRB Barcelona

La pandèmia del coronavirus va posar la investigació́ científica al centre del focus mediàtic, però̀ l’interès ha anat a la baixa. Quins són els reptes en la comunicació d’un centre de recerca i com s’afronten a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona? En parlem amb el director de Fundraising, Comunicació i Màrqueting, Oriol Alsina.

L’IRB Barcelona és un centre de recerca, que no ven productes ni ofereix resultats immediats. Com us plantegeu la comunicació i quins objectius té?

Comunicar des d’un centre de recerca és molt difícil i té tres grans reptes: el primer és que no venem cap producte ni servei. Oferim una vida lliure de malalties, però és una realitat a la qual trigarem a arribar i l’únic que podem oferir a curt termini són petites victòries. Costa molt comunicar una cosa a llarg termini! El segon repte és que el que expliquem és molt tècnic i a la gent li costa entrar-hi. Molts hi poden estar interessats, però quan no ho entenen, se n’allunyen. Per això, intentem fer una comunicació a dos nivells: una comunicació molt especialitzada, perquè ens segueix molta gent que treballa en recerca, i una comunicació generalista perquè ho entengui el màxim nombre de gent. El tercer gran repte és que hem de ser modestos: tenim prestigi internacional en l’àmbit científic, però a casa nostra no ens coneix ningú.

Tot i que la ciència no és una competició, la captació de finançament sí que ho és. Quin paper hi juga la comunicació i com es treballa per aconseguir-ho?

La major part del nostre finançament és públic i només el 2% (tot just hi comencem a treballar) és de fundraising, de fons privats. La captació de fons no es pot fer sense comunicació. El fundraising busca que una persona prengui una decisió que es concreti en una donació i aquesta decisió es construeix a través de la comunicació de missatges. Tota marca té tres dimensions: la funcional (què fa la marca per a tu), l’emocional (com et fa sentir) i la, cada cop més important, dimensió social (què fa per a l’entorn). Nosaltres treballem poc la funcional perquè és a llarg termini, però tenim una dimensió emocional i social molt importants, perquè podem millorar la vida de milions de persones. Com que tenim pocs recursos, totes les campanyes tenen un doble objectiu: per a la marca, perquè el gran públic ens conegui, i per a la captació de fons. L’any passat vam llançar la campanya #FuckCancer i vam apostar per anuncis digitals i per un espot que es va emetre durant dos mesos a TV3.

La poca cultura científica de periodistes i públic fa que es magnifiquin descobertes que no són novetats i el que és realment rellevant quedi tapat?

Nosaltres no magnifiquem res, perquè som científics. Els científics saben que és tan difícil conèixer la veritat que quan comuniquen no diuen res que no sigui exacte. Això ens genera problemes, perquè els missatges no són tan senzills com els que a mi, com a director de comunicació, m’agradaria donar. Nosaltres comuniquem totes les descobertes parcials que fem i no les magnifiquem, però ens trobem amb dos problemes: que els pacients s’aferren a qualsevol descoberta per trobar-hi esperança, i, en segon lloc, que la societat en general consumeix la informació de manera molt superficial. L’any passat, per exemple, el Dr. Salvador Aznar va publicar a Nature la descoberta que l’àcid palmític (molt present a l’oli de palma) afavoria el creixement de la metàstasi, perquè les cèl·lules consumeixen aquest àcid. Això es veia en animals i en pacients que ja feien metàstasi, però la gent es quedava amb el titular. El mateix Dr. Aznar demanava agafar-ho amb prudència, però aquest grau de matís no va amb els signes dels temps.

Tant a les xarxes com al web poseu rostre als investigadors que formen part de l’IRB Barcelona. Es tracta d’humanitzar la ciència? És un repte pendent?

Totalment, però abans hi ha una altra cosa: el coneixement, perquè molta gent no sap ni què fan els científics, i els comunicadors hem de construir un storytelling per explicar-los-ho. Tota història es basa en tres elements: un conflicte, una acció i uns protagonistes, i els nostres són els científics. Nosaltres, com defensava també el divulgador Pere Estupinyà, volem que els científics siguin els herois del segle XXI, però no uns herois sobrenaturals: volem transmetre que són herois del dia a dia.

“Busquem marques que vulguin associar-se al nostre missatge d’esperança”

L’IRB Barcelona és una comunitat d’experts que pot incidir en els debats públics als mitjans de comunicació. Quina relació hi establiu, amb els mitjans?

Els mitjans són importantíssims, perquè expliquen a la ciutadania què és important i què no, però ens costa arribar-hi, perquè tenen pocs espais per a la ciència. Només podem sortir-hi quan hi ha gran notícies, com avui, que publiquem que el Dr. Eduard Batlle ha trobat un anticòs que bloqueja la metàstasi i el creixement d’alguns tumors que una empresa farmacèutica ja està testant en pacients. La pandèmia ha generat una finestra d’oportunitat per a la ciència, i és genial, perquè la gent ha vist que la ciència pot salvar vides i pot salvar l’economia, però quan ha baixat la pandèmia, també ha baixat l’interès per la ciència. A més, durant la pandèmia hem tingut el monotema del virus i de la vacuna i ha costat molt explicar altres temes científics.

Sou presents a moltes xarxes socials. Us plantegeu fer servir TikTok? De quina manera us voleu relacionar amb les noves generacions?

Estem oberts a investigar què passa a les noves xarxes, però jo sóc partidari d’entrar- hi només si l’audiència t’interessa i si tens prou recursos. Per nosaltres, els joves són una audiència petita en la qual volem despertar la vocació científica i l’interès per l’IRB Barcelona, però no és el nostre públic target, perquè ens dirigim sobretot a persones de més de 40 anys interessades per la ciència i impactades per les malalties relacionades amb l’envelliment. D’altra banda, hem de tenir els recursos per aparèixer a la xarxa i poder generar contingut de manera permanent, i ara mateix no els tenim.

Ara llanceu una campanya per conscienciar sobre el càncer i la metàstasi i ho feu imitant la saga “Missió impossible”. Què us proposeu?

Sortirà a finals de setembre, es dirà “Missió possible” i tindrà objectius de marca i per a la captació de fons. Per la part de marca, volem fer arribar tres missatges: que el càncer es pot vèncer (sense generar falses esperances, però explicant que hem avançat molt), que l’IRB Barcelona està preparat per a fer-ho i que no ho pot fer sol. La recerca està infrafinançada i necessitem que la societat s’hi involucri. El 2018 vam llançar el Repte Metàstasi, el gran paraigua a través del qual captem fons, i en aquest marc ara impulsarem “Missió Possible”. Tindrà un vídeo central espectacular en què es veuran, per primer cop a la història, científics de l’IRB Barcelona lluitant físicament contra la metàstasi dins d’una cèl·lula. El problema és que calen recursos i, per això, busquem marques que vulguin associar-se a aquest missatge d’esperança i professionalitat. És una lluita molt difícil i que no està guanyada, però volem transmetre que els científics són molts bons, que és possible descobrir el misteri de la metàstasi i que podrem curar la gent.

Etiquetas:

Agenda

Actualitat

Actualidad relacionada