Dircom Catalunya

“Hem de fer casar la defensa dels interessos dels clients amb la transparència

2 nov., 2021 | Dircom Catalunya

Entrevista Dircom Catalunya a Xavier Salvatella, director de Comunicació i Publicacions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona

L’àmbit de la justícia viu un moment de desprestigi després del terratrèmol polític viscut a Catalunya i d’una crisi sanitària que ha tingut moltes implicacions en els drets fonamentals. Quin ha de ser el paper de l’advocacia en aquest context? Quina importància hi juga la comunicació? En parlem amb Xavier Salvatella, que acaba de ser nomenat Director de Comunicació i Publicacions de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Salvatella, advocat i periodista de formació, també és Senior Advisor de Llorente y Cuenca i ha estat dircom del RCD Espanyol.

Com es pot contribuir des de l’advocacia a recuperar la reputació malmesa de la justícia?

El de la justícia és un sector ben ampli i, per tant, cadascú et dirà la seva opinió sobre si la seva reputació actual és millor o pitjor. Sigui com sigui, l’advocacia actua permanentment com un impulsor de reformes necessàries per a la justícia. Et poso exemples: reclamar-ne la digitalització o avenços en la conciliació familiar. També és cert que en el terrabastall que ha suposat la pandèmia i la consegüent crisi sanitària, la justícia ha exercit el seu rol delimitant amb prou claredat els límits dels poders executiu i legislatiu. Ho hem viscut en diferents episodis durant la pandèmia: la justícia ha limitat l’afectació en tot allò relacionat amb el respecte pels drets de la ciutadania.

L’excepcionalitat legal de la pandèmia deu haver multiplicat la feina dels advocats. Com s’ha viscut des del Col·legi?

Com a professió de caràcter social, l’advocacia ha sabut estar a l’altura d’aquesta crisi global. Jo ho he vist en el meu pare, l’advocat que em va ensenyar a estimar la professió, i ho he vist en tots els advocats i advocades que tinc a prop. S’han desviscut com mai per exercir el dret a defensa dels clients i ho han fet malgrat el col·lapse i la inactivitat judicial i en una situació totalment adversa. El Col·legi en particular també va fer un esforç enorme a l’inici per mutar a l’entorn digital. Gairebé d’un dia per l’altre l’staff va aconseguir organitzar una infinitat de webinars i d’accions online per tractar les novetats legislatives, l’afectació jurídica de la pandèmia o la ingent normativa que sorgia. El nostre vicedegà, el Jesús Sánchez, diu que durant la pandèmia l’ICAB es va
convertir en el Netflix de l’advocacia. I té raó!

Dirigies la comunicació del RCD Espanyol i ara la de l’ICAB. D’un món mediàtic a un món cada cop més mediàtic. Quines diferències i similituds hi veus?

L’alta política i el futbol d’elit, que no l’esport, són les dues millors escoles de comunicació corporativa que es pot tenir. Crec que no hi ha cap sector de més complexitat i que permeti aquest aprenentatge. El futbol, per la seva singularitat, no és comparable a res, però hi ha professions com l’advocacia que tenen un pes creixent en les informacions del nostre dia a dia. He tingut la sort de treballar en diferents consultores i, per tant, per empreses de sectors molt diversos, però fer de dircom en entitats tan singulars com un club de futbol (i l’Espanyol és el més singular de tots) o un col·legi com el de l’advocacia és un repte molt atractiu i jo el recomano a tots els joves que es vulguin dedicar professionalment a la comunicació.

La veu d’un col·legi professional és la veu de la professió davant de la societat, però alhora un col·legi d’una professió com la vostra, de col·legiació obligatòria, imagino que té una gran feina de comunicació interna. Pesa mésl’externa o la interna? A què es dediquen més recursos?

Indiscutiblement la comunicació interna té un gran pes per a nosaltres. De fet, millorar-la és un repte permanent en un col·legi com el nostre. Les prop de 24.000 persones col·legiades són un públic no només intern, sinó principalíssim. Estem al seu servei, és l’essència del nostre dia a dia: servir a les persones col·legiades. En aquest sentit, l’objectiu és fer-les coneixedores de tots els serveis que tenen a la seva disposició: des d’una de les biblioteques jurídiques més importants d’Europa fins a serveis d’orientació professional de tota mena passant per una oferta formativa de l’altura d’una institució dedicada exclusivament a l’ensenyament. Per tant, nosaltres dediquem tants recursos a la comunicació externa com a la interna.

La imatge tradicional de l’advocacia que potser té la societat és la d’un home seriós, més aviat gran, amb americana i corbata, al qual es recorre en casos extrems. S’assembla gaire a la realitat aquest prejudici? Quina imatge voleu transmetre de la professió a través de la comunicació?

El que em dibuixes és un clixé prou superat en el temps, però sí que és cert que cal acabar de deixar-lo enrere. A l’ICAB tenim aproximadament 12.300 col·legiats homes i 11.850 col·legiades dones. Per tant, ja trenquem la primera part del clixé. La incorporació de la dona a l’advocacia és absolut i només cal veure les facultats de
Dret, que en són un viu exemple. Sí que és cert que no són encara prou a les posicions de sòcies dels despatxos i jo diria que això és part del que queda per fer. D’altra banda, els temps actuals han convertit els advocats en professionals molt empeltats dels problemes de la gent pel seu contacte diari amb problemàtiques socials que acaben tenint repercussió judicial i en la mediació i la resolució de conflictes. Crec que la imatge de l’advocat savi i encarcarat ja ha quedat molt enrere i actualment els advocats són professionals que, a més, contribueixen, sobretot a través dels col·legis, a la millora de la legislació, i són catalitzadors de solucions i d’avenços per a tots.

“Hem d’arribar a públics més joves a través d’eines que els siguin més conegudes”

Tu vas estudiar tant Periodisme com Dret i, per tant, ets una rara avis, però com veus els teus companys d’estudis o de professió? Es coneixen mútuament? Qui en sap més de l’àmbit que no és el seu?

D’entrada hi ha una semblança important: la capacitat per comunicar, per ordenar fets, pensaments i arguments i saber-los projectar. Si em fas triar, crec que l’advocacia domina més la comunicació que no pas els periodistes el dret, sempre que no parlem de periodistes especialitzats. Després hi ha rara avis de veritat, com el meu gran mestre i amic Ricard Fernàndez Deu, que són persones que dominen tant la paraula com les lleis, però és cert que tots dos col·lectius tenim marge de millora. En l’àmbit de l’advocacia, en els despatxos i col·legis, tenim un gran camí per recórrer en tècniques de comunicació corporativa, gestió de marca i gestió reputacional. En l’àmbit periodístic, els deures són dominar encara més la ciència del dret, de manera que, amb la participació d’experts jurídics, es pugui explicar millor a la premsa què està passant en el nostre dia a dia com a societat.

En certs judicis mediàtics també cal una comunicació pública per defensar la reputació del client, però aquesta comunicació de vegades pot anar en contra de la defensa judicial del client.

Un advocat ha de tenir sempre present que el més important és la defensa dels interessos del client, però això ho hem de fer casar amb els principis de la transparència, l’ètica i l’honestedat. Tots els advocats haurien de procurar que la comunicació es pugui produir amb certa naturalitat.

Hi ha marge per fer més creativa, més propera o divertida la comunicació de temes judicials? Creus que podria tenir lloc a Twitch o fins i tot a TikTok?

Tenim un gran marge per fer més creativa i més actual la comunicació vinculada a l’àmbit judicial. Sí que és cert que tant el Col·legi com els seus màxims representants tenim totalment incorporades les xarxes socials més consolidades en el nostre dia a dia comunicatiu. Ho fem per difondre l’activitat col·legial, la defensa de la professió o la difusió de l’oferta formativa. Però cal ser curosos en la tria dels formats, perquè la justícia és una matèria que té la seva complexitat tècnica.

La complexitat del dret propicia uns certs formats en la comunicació jurídica, però la comunicació institucional del Col·legi sí que pot adoptar noves xarxes socials per fer descobrir la professió a noves generacions.

Hem de procurar connectar amb el nostre entorn a través de totes les possibilitats que tenim a l’abast. L’advocacia és majoritàriament una professió vocacional que en molts casos ve per tradició familiar i hem de poder arribar a molta més gent i a públics més joves a través d’eines que els siguin més conegudes per fer conèixer quin és el rol de l’advocacia a la societat i perquè necessitem que cada cop més joves s’animin a estudiar Dret i a exercir l’advocacia o altres rols de l’àmbit jurídic.

Quins són per a tu els reptes de futur de la comunicació de l’ICAB?

T’ho resumiré en un gran repte: obrir encara més el Col·legi a la societat i als propis membres de la nostra corporació. Una de les coses que més m’ha sorprès quan hi he començat a treballar és que la seva activitat és vastíssima i cal que la societat en general se’n pugui beneficiar. L’altre gran repte és aportar a la societat i millorar l’estat de dret i la democràcia. Per això, hem creat I + DRET, el primer think tank dins d’un col·legi professional, que ha de servir per investigar i proposar solucions pràctiques i possibles solucions normatives als poders públics. Amb el lideratge de la nostra degana, Maria Eugènia Gay, estic segur que aconseguirem satisfer tots dos reptes.

 

Etiquetas:

Agenda

Actualitat

Actualidad relacionada