Dircom Catalunya

“Hem passat a ser nosaltres mateixos un mitjà de comunicació”

4 oct., 2021 | Dircom Catalunya

Entrevista a Johanna Cáceres, directora de Comunicació i RSC del Consorci Sanitari del Maresme

La pandèmia del coronavirus ha incrementat la pressió hospitalària a uns nivells maivistos, ha obligat a ajornar activitats presencials i ha impossibilitat que els malaltspoguessin rebre visites. En aquest context, el dia a dia del departament decomunicació d’un hospital ha canviat radicalment. En parlem amb Johanna Cáceres,directora de comunicació i responsabilitat social corporativa del Consorci Sanitari delMaresme, que, a més de l’Hospital de Mataró, gestiona tres centres d’atenció primària,una residència de gent gran, un sociosanitari o els serveis comarcals de salut mental.És sòcia de Dircom Catalunya des del juliol passat.

Quins han estat els principals reptes pel que fa a la comunicació d’aquestanova era?

Els reptes han estat els característics de tota crisi, però en aquest cas concret,
a més,s’ha produït una acceleració enorme del canvi de paradigma de la comunicació de lesorganitzacions i hem passat a ser nosaltres mateixos un mitjà de comunicació. Abansel departament de comunicació s’adreçava sobretot als periodistes i eren ells els quedifonien els nostres missatges i ara ja comuniquem nosaltres directament a través delweb i les xarxes socials. Vam crear un compte de Twitter la segona setmana deconfinament i ha estat una de les claus de la nostra comunicació.

Hi ha hagut un abans i un després de la Covid-19?

Sens dubte: des dels perfils professionals, que ara s’estan orientant a ser gestors decontinguts, curadors o gestors de projectes, fins al to i el format amb què ensadrecem a usuaris i professionals: més informal, més emocional i més audiovisual. Emsembla que finalment s’ha entès que la comunicació i la gestió d’intangibles s’hand’integrar com un element més en la gestió, no com un afegit, i que la comunicació ésun mecanisme que facilita els canvis i que té una importància brutal com a eina degestió de la salut col·lectiva. Ara, de fet, el govern de la Generalitat ha creat unaDirecció General d’Estratègia, Difusió i Comunicació de Salut, que és al mateix nivellque una direcció general de planificació sanitària, i això suposa un canvi molt rellevanten el rol que té la comunicació en la gestió de la salut.

Estàveu preparats per adaptar-vos a una situació com aquesta? Quins hanestat els principals errors i quins són els principals aprenentatges?

Jo crec que mai s’està prou preparat i en aquest cas érem davant d’una situació quemai s’havia viscut. Tot i això, al Consorci Sanitari del Maresme partíem d’una bonabase, perquè la comunicació ja era present als òrgans de presa de decisions i teníem molta autonomia per tirar accions endavant. A més, jo al principi també assumia ladirecció de recursos humans i ja teníem una relació molt fluida amb el comitèd’empresa. Com a autocrítica, diria que no sempre hem actuat a temps a l’hora decomunicar a totes les parts implicades i, com a equip, no hem estat capaços detreballar en remot. Però sobretot hem fet molts aprenentatges a partir de laprofessionalitat, la disponibilitat i el compromís dels treballadors. La crisi ens haobligat a treballar amb equips amb els quals no solíem treballar i hem aconseguit unacomplicitat i una confiança que encara perduren. Hem vist la necessitat de tenir curaels uns dels altres i ara hem integrat de forma estable la intervenció psicològica “Fempinya”, iniciada durant la pandèmia, al programa “Consorci saludable”.

La comunicació científica és clau per a la millora de la salut pública i lapandèmia li ha fet guanyar visibilitat. Ara es parla, per exemple, de trastornsmentals i de malalties no detectades per culpa de la pandèmia. Es podràmantenir aquest interès? Fins a quin punt és una prioritat per a vosaltres?

Penso que sí que es mantindrà. Jo havia fet recerca sobre comunicació i ciència i lasalut és sempre el que més interessa de tots els temes científics. D’altra banda,entenc la comunicació com una palanca per moure a l’acció. Com a periodista deciència considerava que la meva feina era facilitar el debat sobre temes d’interèspúblic per tal que la ciutadania prengués decisions informades sobre aspectes críticsper al seu benestar. Ara em mouen els mateixos valors i objectius i crec quecomunicar és un deure de les organitzacions sanitàries. A més, l’única manera quecerts programes funcionin és a través de campanyes de captació de fons, que sónbàsicament comunicatives. Per tant, la comunicació, tant l’externa com la interna, nonomés és una prioritat, sinó que és un element crític.

“Entenc la comunicació com una palancade canvi per moure a l’acció”

La pandèmia ha tensionat molt els professionals i una quarta part diuenhaver-se plantejat deixar la feina. La comunicació interna pot evitar-ho? Quinefecte han tingut els aplaudiments als balcons?

Jo crec que la comunicació ni evita ni causa res. En tot cas, facilita o dificulta coses. Elsproblemes de comunicació acostumen a ser problemes de lideratge. Ho pot evitar la comunicació interna si l’entenem com la feina que fa el departament de comunicació?No, però és que la comunicació interna no és això: és el que fan els membres d’unaorganització, sobretot els que tenen responsabilitats. D’altra banda, sobretot durant laprimera onada, els professionals han sentit molt el suport de tothom, però ara tambéestan molt cansats i més enllà del reconeixement també noten molt la pressió.

Com ha estat la comunicació interna del Consorci durant la pandèmia?

Per nosaltres ha estat clau. L’angoixa ha estat tan gran que el que calia eren eines detreball i instruccions clares. El departament de comunicació ha donat directrius ieines, però sobretot hem fet parlar els altres. Durant la pandèmia hem format part delcomitè de crisi i no només rebíem encàrrecs, sinó que podíem debatre, escoltarnecessitats i projectar accions, de manera que la presa de decisions ha estatcompartida. Ha estat clau pensar la comunicació en xarxa o en cascada: missatgessetmanals del gerent a través del correu electrònic a tots els treballadors, però tambéaccions de comunicació independents des de cada direcció. També ha estat importantser propers amb el comitè d’empresa, identificar lideratges interns i reforçar-los ambeines per arribar als equips.

I pel que fa a les xarxes?

Hem apostat per Twitter i LinkedIn (i un perfil molt específic d’Instagram), que hanservit d’eina de reconeixement i molts professionals s’han implicat en campanyesadreçades a la ciutadania, sovint amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i de líders comunitaris. Aquests canals de comunicació externa han funcionat molt bé tambécom a eines de comunicació interna. Ara estem en un moment de reflexió, tenim elrepte de captar i retenir talent i LinkedIn ens hi pot ajudar molt, però si hem tardat aser presents a les xarxes, és perquè volíem tenir una estratègia clara, perquè sónrecursos i hem d’aconseguir impacte.

La pandèmia ha posat de manifest la importància de les farmàcies, delscentres d’atenció primària i de tot el que contribueix a la prevenció demalalties i, per tant, també de la comunicació com a impulsora del canvi i latransformació cultural de les organitzacions. Quin futur augures a lacomunicació en aquest sentit i especialment en un consorci sanitari?

Cal transformar les organitzacions cap a una cultura de la prevenció, la humanitzaciódels serveis, la millora contínua i la innovació. El gran repte és la gestió del canvi, queva molt associada al lideratge i al compromís per donar confiança als treballadors isentit a la seva feina i a les noves exigències. Les empreses són organitzacions depersones i les persones es relacionen entre elles a través de la comunicació. Pernavegar amb èxit en la societat VUCA, els departaments de comunicació i de personeshan de treballar amb molta més complicitat que fins ara. L’altre repte és articular unaxarxa territorial amb actors com ara les farmàcies, el teixit social o el teixit empresariala través d’accions que siguin consistents amb els nostres valors i els seus. Però cal noperdre’s en aquest entorn i saber valorar l’eficàcia del que fem. Per això el reporting ésuna eina clau i en comunicació corporativa és un repte pendent: saber avaluar si elque fem serveix o no serveix. Finalment, el quart repte és consolidar la comunicaciócom un element crític en la gestió ordinària de l’organització, per tal que les cosesfuncionin millor, els professionals treballin de manera més satisfactòria, els ciutadansse sentin més ben atesos i la societat se senti més orgullosa de comptar ambinstitucions com la nostra i s’hi impliqui, perquè necessitem tota la societat per tirarendavant.

Etiquetas:

Agenda

Actualitat

Actualidad relacionada