Dircom Catalunya

“A les grans empreses els diria que expliquin la veritat i siguin autèntiques”

19 jul., 2021 | Dircom Catalunya

Entrevista a Quim Masferrer, actor, fundador de Teatre de Guerrilla i presentador d’El Foraster (TV3)

La pandèmia ha causat un fort impacte emocional i ens ha fet adonar de laimportància de sentir-nos acompanyats: de parlar i d’escoltar. Diuen que quancomparteixes les alegries, aquestes es multipliquen i que quan comparteixes lesmisèries, es divideixen. Ho sap bé
Quim Masferrer, autor de l’espectacle ‘Els dircom,bona gent’, amb el qual donem la benvinguda a l’estiu al Welcome Summer. Alcapdavant del programa ‘El Foraster’ de TV3, Masferrer s’ha dedicat a buscar històriesde persones anònimes i a compartir-les amb tothom. Amb
ell parlem de laimportància de l’humor i de l’autenticitat de les històries.

Els dircoms, els que ens dediquem a comunicar des de les empreses i lesinstitucions, som bona gent?

Deu haver-hi molt cabrón, com a tot arreu, però m’agrada molt dir aquesta frase feta,ancestral, de “sou bona gent” per reivindicar que la bona gent són majoria. Semprefan més soroll els que no ho són, però m’agrada fer apologia de la bona gent, que éson rau l’essència del meu espectacle. D’acord que hi ha molta corrupció, moltsassassins i molts xenòfobs, però la bona gent són majoria! Jo diria que en el cas delsdircoms també hi ha una majoria de bona gent.

Creus que les empreses podrien comunicar amb sentit de l’humor i empatia,que són dos dels teus segells característics?

Gairebé diria que és necessari, perquè comunicar vol dir ‘fer arribar’ i una cosa que uspuc assegurar és que amb humor les coses entren molt millor. Entren amb vaselina!Per això, els humoristes també podem criticar molt, perquè a través de l’humor espoden dir coses molt bèsties i pots posar el dit a la llaga! Si vols et dic uns quantsexemples de referents meus… Per exemple, el gran Pepe Rubianes, en pau descansi,que era un tio que entre rialla i rialla te les deixava anar de l’alçada d’un campanar!

I les organitzacions i grans empreses tenen prou sentit de l’humor i empatiaper explicar les coses al públic o, fins i tot, als seus treballadors?

Jo diria que qui no té sentit de l’humor ha d’intentar buscar-lo ràpidament. En aquestavida si hi ha una cosa que ens mou és l’amor i l’humor. Ens mou la sang, la família,poder riure i, per tant, evadir-nos, i l’amor, que és capaç de moure muntanyes.M’agrada valorar la intel·ligència d’una persona, no amb coeficients intel·lectuals, sinóamb la capacitat de riure’s de si mateixa. Jo no ho aconsegueixo sempre, peròm’agrada molt intentar-ho. Si ho extrapolem a les empreses i fem que tinguin aquestacapacitat i facin les coses amb humor, anirem molt millor. I per a qui no tingui sentitde l’humor, jo crec que això té remei i es pot treballar.

Totes les organitzacions volen explicar la seva història. Tu t’has convertit enun gran explicador d’històries. Et semblen creïbles les empreses quanexpliquen les seves? Te les creus?

M’he convertit, si de cas, en una persona a qui li expliquen grans històries. Penso quetothom en té i que aquestes històries interessen a la resta. Ho demostren lesaudiències brutals que aconsegueix ‘El Foraster’! Jo crec que hi ha un adjectiu queacompanya totes les bones històries: l’autenticitat amb què s’expliquen. Ens interessala història d’un noi que és pagès, perquè pot ser autèntic, o la història d’una senyoraque fa cinquanta anys que és darrere d’un taulell, perquè t’ho explica de maneraautèntica i no fa veure res. A les grans empreses potser cal dir-los que no ens facinveure res, sinó que ens expliquin la veritat i siguin autèntiques, perquè, sinó, tard od’hora, acabes veient que et volen fer creure una cosa que no és.

“Comunicar vol dir ‘fer arribar’ i amb humorles coses entren molt millor”

Els valors i la política entren cada cop més a l’ADN de les empreses.T’interessen les marques que es mullen?

Quan algú no es mulla, penso “quina punyeta!”, perquè les lluites de cadascú són elque ens fa sentir vius i és el que ens fa diferents. Desdramatitzem-ho i no ens deixemabduir per les pors, perquè callar té repercussions a la llarga, perquè deixes de ser tu.Una empresa és un ésser viu, una suma d’éssers vius, i té principis i valors. Deixar dedivulgar-los jo crec que és perjudicial a la llarga per a la mateixa empresa.

El que ens ha passat aquest últim any i mig creus que canviarà la manera derelacionar-nos entre les persones i entre les persones i organitzacions?

M’agradaria que en poguéssim aprendre. De vegades pensem que som els amos delmón i no és veritat: l’amo del món és el món. Diuen que no hauríem de fer títols decurrículums, sinó de fracassos, i probablement és veritat, perquè és on n’aprens. Jo,d’espectacles fallits, n’he après molt. Per mi, el confinament total va tenir un munt decoses interessantíssimes: vaig estar com mai havia estat amb la meva filla, dinant,sopant, jugant, 24 hores amb ella. Estàvem confinats a Arbúcies i la complicitat de lesmirades amb els veïns i aquella ajuda va ser brutal. No sé si la pandèmia ha canviatcoses, però sí que n’ha remogut. I ara no serem capaços de mantenir aquell esperit?

 

Etiquetas:

Agenda

Actualitat

Actualidad relacionada