Dircom Catalunya

“Tenir cura de les persones tindrà cada vegada més valor”

31 març, 2021 | Dircom Catalunya

La cura era una de les paraules oblidades abans de la pandèmia. La feina de les infermeres, als hospitals, centres sociosanitaris i residències en plena crisi de la Covid- 19 ha demostrat que la paraula ha de ser al centre de la vida i de la gestió de les organitzacions. Les infermeres han estat la viva imatge de les cures durant la pandèmia, un fotografia potentíssima de la humanitat de la professió i la fragilitat del nostre estil de vida. Jordi Morató, director de Comunicació del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, respon a l’entrevista de Dircom Catalunya.

 

La pandèmia ha portat moltes males notícies, però ha resultat una bona ocasió per prestigiar la feina d’infermers i infermeres i de tot el col·lectiu sanitari?

Sí, les infermeres i tots els professionals sanitaris durant tota aquesta pandèmia ho han donat tot, han treballat al dos-cents per cent. Especialment les infermeres, el col·lectiu més nombrós, que són les que estan més a prop de les persones. I això també ha tingut un impacte emocional molt gran en la professió. Des del Col·legi estem ajudant per atendre necessitats emocionals del nostre col·lectiu. Durant les primeres setmanes, van rebre l’escalf i reconeixement de tota la ciutadania, però segurament faltaria convertir aquest reconeixement en una major presència de les infermeres en els llocs on es prenen decisions i en millores en l’àmbit laboral. Haurien de tenir reconeixement per la feina que fan des del punt de vista salarial, però pel que fa a les condicions laborals, són francament millorables i molt pitjors que a la resta d’Europa.

 

Hi ha imatges que perduren en la història. Una d’elles segur que serà la de les infermeres d’hospitals fent la companyia que no han pogut fer els familiars dels pacients de Covid-19 als hospitals…

Durant la primera onada de la pandèmia, jo estava treballant en un hospital i ho he vist de molt a prop. El drama que ha suposat des del punt de vista de l’atenció a les persones ha estat excepcional. La feina de les infermeres és tenir cura de les persones i això implica fomentar la comunicació i la relació entre pacients i els familiars. El fet de tenir pacients ingressats que no podien rebre visites i que estaven en últimes fases de la seva vida ha sigut molt dur. Per les famílies i per a les infermeres. Pel paper mateix de la infermera, que els faltés una cosa tan important com és la relació amb els seus éssers estimats ha provocat un impacte emocional altíssim. Ara ha millorat, els pacients ingressats poden rebre visites d’un en un i s’han buscat fórmules. Als inicis no, l’últim contacte i els últims ulls que veien alguns pacients eren els de les infermeres. I això ha sigut duríssim.

 

La professió té ara un paper cabdal en el període de vacunació. Com s’afronta una etapa d’aquesta transcendència?

Organitzativament és un procés força complex. Tot el procés de vacunació l’administren les infermeres, no només es dediquen a posar vacunes. Tenen en compte l’organització, vetllen pels pacients i els seus efectes secundaris… El seu paper és clau en tots els processos de vacunació. I la situació que tenim ara no és gaire diferent que una campanya de vacunació de la grip. Sí que ho és pel volum de ciutadans que s’han de vacunar, però idèntic en organització. Des del Col·legi hem donat recolzament al Departament de Salut per buscar infermeres voluntàries en la vacunació. Fins ara s’hi han apuntat unes 7.000 infermeres, que ja han començat a vacunar o estan pendents que arribin més vacunes per fer-ho. És complex organitzativament, però no és gaire diferent d’altres campanyes de vacunació.

Accedeix a l’entrevista completa en aquest enllaç.

Etiquetas:

Agenda

Actualitat

Actualidad relacionada